Tot i que molts descarten aquesta lectura perquè la veuen com a entreteniment per a adolescents, en realitat el Detectiu Conan és molt més que un nen petit que resol crims amb ulleres i veu aguda. De fet, és una meditació sobre la veritat, la justícia i, sobretot, la fragilitat de la identitat.
A més, Shinichi Kudo —el detectiu prodigi convertit en Conan Edogawa— viu atrapat en un cos infantil; mentrestant, la seva vida adulta s’esvaeix. Per tant, ha de fingir, mentir i amagar qui és realment per protegir els que estima. Així mateix, aquesta dualitat no només impulsa la trama, sinó que també reflecteix les màscares que tots portem en algun moment.
Més que crims: històries humanes
D’una banda, el que fa únic el Detectiu Conan és que els crims no són només enigmes tècnics. D’altra banda, sovint són conseqüència de dolor no resolt, gelosia, traïció o amor mal entès. Per aquesta raó, Aoyama no es conforma amb preguntar “qui ho ha fet”; al contrari, vol explicar per què. En aquest sentit, en aquest “per què” hi ha psicologia, ètica i humanitat.
Per exemple:
- Un pare mata per venjar la seva filla.
- Un amic pot trair per protegir un secret.
- Una dona menteix per salvar la memòria del seu marit.
En conseqüència, aquests casos no descriuen malvats caricaturescos: són persones trencades. Així doncs, Conan, amb la seva lògica implacable, no només descobreix la veritat, sinó que també mostra compassió.
Una obra que evoluciona amb el temps
Tot i que l’obra va començar el 1994, el Detectiu Conan no ha envellit; ans al contrari, ha sabut evolucionar. De la mateixa manera, la trama principal —la caça de l’Organització dels Homes de Negre— s’ha anat teixint amb paciència, revelant peces com en un joc d’escacs que dura dècades. Així mateix, cada nova revelació convida a rellegir volums antics amb una altra mirada.
A més a més, el manga ha sabut adaptar-se: per exemple, incorpora tecnologia moderna, qüestions socials contemporànies i fins i tot autocrítica. De fet, en alguns moments, Conan es qüestiona si la seva obsessió per la veritat ha causat més mal que bé.
Per què llegir-lo avui?
Finalment, la pregunta sempre acaba sent la mateixa: per què hauries de llegir-lo?
En definitiva, perquè en una època d’espòilers, respostes ràpides i atenció fragmentada, el Detectiu Conan et demana temps, atenció i silenci.
Per tant, et convida a ser detectiu tu també: a fixar-te en els detalls, a qüestionar les aparences i a no acceptar res per donat.
Deja una respuesta